www.imbecilidad.com

"Propongo la IMBECILIDAD como herramienta pedagógica, para poder –con ayuda de la complicidad y el juego- rebajar el coeficiente de inteligencia, y así descubrir al pequeño imbècil que todos llevamos dentro".

Pep Vila

High Cost

En llocs especials hauria d'estar prohibit ser desgraciat. No em podria creure mai que hi ha espai per les llàgrimes quan els fils de llum de la persiana et queden tatuats a l'esquena. Però també s'acaba l'aire a les campanes de vidre perfectes, també pot arrelar el dolor damunt d'un sofà de Vinçon. Aleshores, un totxo a la gola, una maleïda estructura de ferro forjat fa parapent entre costella i costella. I suor freda, ciment en aquests llavis disfressats de Chanel. Davant de la llum i el perfum d'una espelma de disseny, només em queda presentar-me vestida desconcert i deixar els retrets en les sabates de taló perfectes que han abandonat l'escenari del crim. També el dolor pot ser de luxe.

Troballes de copilot

Premi a la indicació urbana memorable.

Sirena de matinada

Campanades a mort per qui no era de ningú. Miss Matinada ha deixat el seu tron, s'ha retirat de la partida quan encara no havien decidit taules i ara no apareixen substitutes que vulguin continuar el seu regnat. S'han decretat tres dies de dol a totes les barres solitaries, un minut de silenci a les tres de la matinada, hi ha rams de flors als poms de les totes portes dels lavabos. La beguda que van batejar amb el seu nom avui només la serveixen carregada de llàgrimes i tothom es reparteix la seva engruna de llàstima.

A cap de dol, desfilen cambrers, amants, pagafantes, veins, amics, algú que l'estimava en secret i tots els que perden la clau de casa quan el pany no vol obrir. La seva cançó eren les notes desafinades que només saben cantar els que s'han llicenciat en oblidar i ara es repeteixen en els baixos de les discoteques de poble. Aquesta elegia està escrita en un racó d'un flyer d'una festa que ja ha passat.

Miss Matinada;
Reina de les nits que no tenen nom
Duquesa de les flors de plàstic
Princesa de les confessions etíliques
Musa dels desamparats
Marquesa dels glops que tenen gust de llàgrimes
Abadessa de les coses que duren fins que s'acaben
Guardiana de les pintades a les portes del bany
Sirena que nada al mar de les matinades

Una ronda per la dama que pagava l'endemà, que escoltava el que ningú volia sentir.
Un brindis des de l'infern.

Polseres, mitges i cintes de vídeo

Em faré arracades dels teus colzes perfectes i penjaré els lòbuls de les teves orelles al capçal del llit, per poder acariciar-les mentre dormo.
Serem una història de xarcuteria.

Guardaré la teva veu a la butxaca de la jaqueta i em dedicaré, amb parsimònia, a col·locar totes les teves bromes dintre d'un mitjó.
Serem una història d'emprovador.

Product Placement

Si això ha de ser un anunci llenceu l'eslògan a la merda, no hi ha posicionament ni idea que la diferenciï de cap altra vida, perdó, volia dir spot. És inútil que intenti resistir-me i giri el cap, hi ha un sponsor que decideix tot el que faig i últimament fa vacances. Silenci al prime-time. Crisi d'idees al paradís, falta de personal a l'infern. No és crisi, és demència. Tots els moments em duen a la mateixa seqüència; mans que s'agafen cadires reclinables peus que xoquen portades de cedés satinades mossegades al coll microtelèfons platejats un lliri que mor en una ampolla de litre i mig. Després d'una tasca de promoció mastodòntica, una vegada vaig voler vendre tots els meus treballs i no vaig guanyar res.

Quan no tinguis res diferent a vendre, canta-ho, deien a creativitat, i en els darrers mesos només sento melodies estúpides, la majoria dins del meu cap.

Tot a cent

A dos quarts de deu del matí esmorzo sola. Cafè amb llet que crema damunt d'una barra solitària, verd poma, desconeguda. Remeno amb parsimònia la cullera i em miro la cambrera, un xiclet que es mou compulsivament davant d'una persona. A la ràdio, sona un d'aquells programes matinals en el que la noia truca per posar a prova al xicot. La locutora l'enganya fent-li creure que hi ha una festa increïble -plena de dones, tangues, sexe i xampany- i que ell és l'únic convidat masculí. Ell no cedeix i declara una amor incondicional a la seva parella, un gladiador de la resistència (gran riallada irònica) que cau literalment de cul a terra quan s'adona de l'enganyifa. Em pensava que aquest programa, que em transporta als meus viatges en autobus per anar a l'institut, ja no s'emetia. Hauria d'estar prohibida tota aquesta inseguretat, aquest niu de tòpics, aquest basar de soledats.